Lo ferm voler q'el cor m'intra. no-m pot jes becs escoissendre ni ongla. de lausengier qui pert per maldir s'arma. e car no l'aus batr'ab ram ni ab verga. sivals a frau, lai on non aurai oncle jauzirai joi, en vergier o dins cambra.
Quan mi soven de la cambra. on a mon dan sai que nuills om non intra. anz me son tuich plus que fraire ni oncle. non ai membre no-m fremisca neis l'ongla. aissi cum fai l'enfas denant la verga. tal paor ai no-l sia trop de l'arma.
Del cor li fos non de l'arma. e cossentis m-a celat dins sa cambra. que plus mi nafra-l cor que colp de verga. car lo sieus sers lai on ill es non intra. totz temps serai ab lieis cum carns e ongla. e non creirai chastic d'amic ni d'oncle.
Anc la seror de mon oncle. non amei plus ni tant per aquest'arma. c'aitant vezis cum es lo detz de l'ongla. s'a liei plagues volgr'esser de sa cambra. de mi pot far l'amors qu'inz el cor m'intra. miels a son vol c'om fortz de frevol verga.
Pois flori la seca verga. ni d' En Adam mogron nebot ni oncle. tan fin amors cum cella q'el cor m'intra. non cuig fos anc en cors ni eis en arma. on q'ill estai fors en plaz' o dins cambra. mos cors no-is part de lieis tan cum ten l'ongla.
Aissi s'empren e s'enongla. mos cors en lei cum l'escross'en la verga. q'ill m'es de joi tors e palaitz e cambra. e non am tant fraire paren ni oncle. q'en paradis n'aura doble joi m'arma. si ja nuills hom per ben amar lai intra.
Arnaut tramet sa chansson d'ongl'e d'oncle. a grat de lieis qui de sa verg'a l'arma. son Desirat qui pretz en cambra intra.
Roubaud, Jacques, Les Troubadours, anthologie bilingue, Paris, Éditions Seghers, 1971,
pp. 240-3.